la biblioteca escolar en relació a la cultura digital

 
 


 

LA COEXISTÈNCIA DE MITJANS PER A LA PROMOCIÓ DE LA CULTURA ESCRITA

El primer pas és reconèixer que la lectura i l'escriptura han estat sacsejades per la cultura digital. Això és fonamental doncs determina la necessitat de realitzar un gir, canviar la perspectiva i reorientar en conseqüència la missió i les funcions de la biblioteca escolar.

Aquestes substancialment no canvien, es mantenen amb força perquè es presenten, en el context de la Societat de la Informació , totalment necessàries. Sols cal valorar-les des de una visió més propera a la realitat social que vivim.

Apareixen noves preguntes. Quin sentit té llegir i escriure en un món envoltat de pantalles? Com hem d'enfocar la promoció de la lectura en el nou context? Lectura de text i lectura de la imatge. És tot el mateix? Què considerem cultura escrita? Quin concepte en tenim i per a que pensem que serveix?

 

•  Diferenciar per a entendre però diferenciar integrant

La cultura escrita perviu en la cultura digital però cal plantejar-se on la situem i com accedim a ella. L'aspecte clau és la possibilitat de coexistència dels diferents medis o suports per a la cultura escrita i la necessitat de relacionar-la de manera diferenciada, amb altres formes o llenguatges que resulten útils per a la representació i comunicació de continguts però que indubtablement són d'una altre naturalesa.

Qüestionar-se sobre el perquè i el significat de la cultura escrita sembla aparentment una qüestió innecessària. Però en aquest moment on presenciem una profunda transformació cultural que afecta a les nostres pràctiques comunicatives, convé retrobar l'argumentació de la seva promoció.

Per què parlar de cultura escrita? És obvi que el concepte de lectura està vinculat a la cultura escrita, ens referim a pràctiques d'accés i elaboració de discursos, de textos coherents i estructurats (narratius, expositius, augmentatius...)

Però moltes vegades identifiquem erròniament la cultura escrita amb la cultura impresa o llibresca. És important veure la diferencia. Aquest terme, al mostrar-se independent de la tecnologia utilitzada, és molt més significatiu per a denominar la pràctica de la lectura i la escriptura de textos en el nou context social.

 

•  La revolució que ha transformat la cultura escrita

S'han transformat tecnològicament les modalitats de producció i transmissió de continguts. La producció de la paraula passa de la escriptura manuscrita i la publicació impresa a l'edició a l'entorn digital. Es produeix una revolució en dos aspectes: per un costat la tècnica de producció i per altre la tècnica de distribució de textos.

A això cal afegir-hi un altre aspecte fonamental, en la cultura digital ressorgeix amb força la imatge i es col·loca en una posició central. Encara que sempre ha existit com a forma de representació, la imatge penetra més intensament en l'àmbit de la comunicació quotidiana com un medi per a transmetre informació i coneixement. Paradoxalment la paraula està passant a ser il·lustració de la imatge. Els textos i l'ús oral de la paraula s'utilitzen per acompanyar la imatge i millorar la seva comprensió.

Tot això també afecta a la cultura escrita a l'aparèixer amb força una nova oralitat anomenada oralitat secundaria, que transmet continguts per mitjà del llenguatge verbal però establint una comunicació no directa y no presencial.

Aquest ús de la cultura oral planteja nous reptes a la cultura escrita, perquè descol·loca la seva posició de primacia, però al mateix temps ofereix noves possibilitats de comunicació. Això significa que les noves tecnologies faciliten l'ús de l'expressió oral que ha de ser desenvolupada a l'escola.

 

•  Noves formes de llegir i escriure en la cultura digital

A l'aparèixer noves modalitats en la producció del textos i també noves maneres de transmetre allò escrit, sorgeix en la cultura digital noves possibilitats per a la lectura i la escriptura . Es tracte de noves formes de textos que produeixen nous gèneres i nous usos de la cultura escrita.

Davant les immenses possibilitats que ofereix la cultura digital per a l'ús de la cultura escrita la dificultat es manifesta en saber utilitzar el gènere, el registre i les formes lingüístiques apropiades per a cada ús i això requereix un aprenentatge en el context escolar. Cal incitar als nostres alumnes a regular i a ser rigorosos en les formes, tant en l'elaboració dels discursos com en els intercanvis comunicatius entre individus. La manera com actualment a la Xarxa es barreja allò públic amb allò privat il·lustra la necessitat d'aquesta exigència.

Però el predomini d'altres llenguatges no ha de pertorbar la nostra visió de la cultura escrita, amb ells disposem de noves i extraordinàries possibilitats de comunicació però no es pot oblidar que són de naturalesa distinta al llenguatge verbal. Els llenguatges no poden substituir-se els uns als altres doncs són complementaris.

 

 

•  Coexistència de mitjans i llenguatges per accedir a continguts

La conclusió és que en l'actualitat coexisteixen diferents mitjans o suports per a la cultura escrita i al mateix temps aquesta conviu i comparteix capacitat comunicativa amb el llenguatge visual predominant en la cultura digital.

Davant visions apocalíptiques de la mort del lector i la desaparició de la lectura, Roger Chartier analitza la qüestió magníficament posant de relleu que l'antiga oposició entre per un costat el llibre, allò escrit, la lectura i per altre, la pantalla i la imatge, ha estat substituïda per una nova situació que proposa un nou suport per a la cultura escrita i una nova forma per el llibre que és ara immaterial.

La coexistència així plantejada es sustenta en la possibilitat d'utilitzar un o altre mitjà en funció de l'objectiu de lectura o escriptura que tinguem que abordar. En conseqüència es realça l'ús específic de cada mitjà oferint un gran gama de possibilitats comunicatives. Aquestes consideracions poden guiar les nostres accions de promoció de la lectura en el centre escolar.

Veiem d'aquesta manera que la cultura digital no ha de ser valorada com una contraposició de la cultura escrita sinó com una oportunitat de desenvolupament i potenciació de les seves possibilitats.

 

•  Aspectes diferencials de la cultura escrita

En l'actualitat la cultura escrita segueix representant la via fonamental per a la transmissió no de senzills missatges comunicatius sinó de continguts (idees, conceptes...) que són representacions de la realitat i que requereixen de pensament abstracte per a ser compresos. En conseqüència les pràctiques de la cultura escrita són imprescindibles per a l'aprenentatge i per el procés de transformació de la informació en coneixement.

La màgia de la escriptura no resulta tant de les seves possibilitats de memorització, sinó de la seva funció de representació del coneixement. Representar el món amb paraules ha permès al llarg de la història transmetre idees i pensaments. No podem oblidar que precisament en la Societat de la Informació la riquesa es sustenta en les idees, en els continguts, en l'explotació intel·ligent de la informació i la seva conversió en coneixement.

 

Visualitza vídeo

 

.

 

informeReferències bibliogràfiques

CHARTIER, Roger (2000) ¿Muerte o transfiguración del lector? Las revoluciones de la cultura escrita. Diálogo e intervenciones . Gedisa: Barcelona.

FERREIRO, Emilia (2002.) “Leer y escribir en un mundo cambiante”. Pasado y presente de los verbos leer y escribir. Fondo de cultura económica. México.

CHARTIER, Roger (2000). “¿La revolución de las revoluciones?”. Las revoluciones de la cultura escrita. Diálogo e intervenciones . Gedisa: Barcelona.

KRESS, Gunter. (2005). El alfabebetismo en la era de los nuevos medios de comunicación. Málaga: Ediciones Aljibe.

ONG, Walter J. Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra. México, D.F. : Fondo de Cultura Económica, 1987.

CASSANY, Daniel. ( 2006). Tras las líneas. Sobre la lectura contemporania. Barcelona: Anagrama.

KRESS, Gunter. (2005). El alfabebetismo en la era de los nuevos medios de comunicación. Málaga: Ediciones Aljibe.

 

enrere