recursos informatius disponibles a Internet

 
 

 

LA WORLD WIDE WEB

La World Wide Web (www) és bàsicament un mitjà d'edició de continguts en diferents formats a Internet. La Web és un sistema que utilitza la Xarxa com a mecanisme de comunicació i distribució, per tant la Web i Internet no són sinònims ja que el primer element representa un subconjunt del segon.

Així doncs la www es configura com un sistema hipertextual que emmagatzema i dóna accés a continguts de tot tipus. Aquí es troben accessibles milions de documents degut a que la informació en aquest entorn és fàcil d'elaborar, emmagatzemar i distribuir de forma ràpida i econòmica.

Però els recursos informatius conviuen en el mateix espai o entorn amb altres continguts que són més aviat lúdics o bé amb altre tipus de recursos diferenciats com les aplicacions informàtiques que s'utilitzen via Web. Aquests són elements o recursos digitals que no podem confondre amb els recursos informatius i per tant els hem de poder diferenciar ràpidament ja que no ens seran útils per a una recerca informativa.

Però la Web se'ns presenta davant nostre amb tres escenaris diferenciats als quals podem accedir per cercar informació. És important conèixer-los i decidir a quin d'ells es vol recorre per a resoldre la necessitat d'informació que tenim plantejada. La World Wide Web presenta per un cantó una Web pública d'accés lliure i per altre una Web o Internet privada que requereix de subscripció o identificació.

Al mateix temps dins la Web pública podem disposar de recursos informatius visibles als motors de cerca o bé accedir a recursos aparentment invisibles perquè no estan indexats i reconeguts pels cercadors però disponibles al interior de bases de dades, catàlegs, biblioteques i dipòsits digitals.

 

Organigrama

 

Els recursos informatius disponibles a la Web són diversos, per tant cal valorar les diferencies existents entre els documents web i els serveis d'informació digital estructurats com a sistemes que contenen objectes digitals per a descarregar a la Xarxa.

Amb aquest coneixement podrem determinar les avantatges que ens proporcionen cada un dels recursos informatius disponibles a Internet i podrem així realitzar una cerca i una recuperació de la informació més eficaç.

 

Es coneix amb aquest nom aquella informació disponible i accessible a través de la Xarxa que per diversos motius no pot ser recuperada pels motors de cerca.

També és anomenada Internet profunda donat que en realitat no és que sigui invisible sinó que el que cal és saber com arribar a ella.

El volum d'informació disponible és molt superior a la present. Dins d'aquesta àrea hi trobem el contingut de bases de dades o pàgines que s'accedeixen per mitjà de passarel·les (paraules clau).

Molta de la informació acadèmica que ens pot ser útil per a la recerca és susceptible de ser “invisible”.

És important que a la Xarxa es generin serveis d'informació especialitzada que organitzin i facilitin l'accés a aquest tipus de recursos informatius. Google Scholar és un motor de cerca especialitzat en recuperar a Internet nomes documents acadèmics (scholars) d'interès per als investigadors; es tracta principalment d'articles de revista, comunicacions de congressos, informes tècnics, llibres, resums i altres documents científics i tècnics.

Internet invisible http://www.internetinvisible.com

 

 

ELS DOCUMENTS WEB

Quan parlem de documents web hem de valorar que la tecnologia digital i les xarxes telemàtiques han donat lloc a noves perspectives del concepte document i per tant és important actualment poder establir noves tipologies documentals i visualitzar-ne les diferències. Veiem que la definició de document a la que estem acostumats ha de ser més amplia ja que ha d'integrar amb el suport web noves formes d'estructurar la informació amb noves possibilitats d'interaccionar amb ella.

En primer lloc cal considerar que els documents digitals que formen la World Wide Web difereixen en gran manera de la percepció clàssica de document com unitat tancada ja que precisament són canviants i dinàmics.

La informació que és visualitzada per l'usuari de la Xarxa en el Web adopta la forma de pàgines web on el seu component fonamental és el text i el hipertext però combinat amb el llenguatge multimèdia. Apareixen d'aquesta manera els anomenats documents hipermèdia.

Actualment la utilització del llenguatge multimèdia representa una de les formes predominants d'estructurar i transmetre continguts a l'entorn web combinant l'expressió visual i la expressió verbal en documents interactius.

Aquests llenguatges desenvolupen funcions distintes i ofereixen diferents avantatges, de manera que poden complementar-se i inclús multiplicar la seva capacitat comunicativa quan es reforcen mútuament.

Les pàgines web resulten l'exemple més clar d'utilització del multimèdia junt amb l'hipertext presentant continguts informatius de forma molt atractiva i entrellaçada.

 

 

L'EDICIÓ DIGITAL I LA DISTRIBUCIÓ A LA WEB

En els darrers anys les innovacions tecnològiques han transformat la manera en que es processa, s'emmagatzema, s'accedeix, es comparteix i s'analitza la informació. Els papers tradicionals assignats al productor, al processador i a l'usuari de la informació estan experimentant importants transformacions.

La Web ens facilita el fet de tenir a l'abast una quantitat d'informació que abans era impensable i per tant la informació digital emergeix en aquest moment com un dels pilars fonamentals de la Societat de la Informació.

Així doncs de la mateixa manera que s'ha configurat al llarg del temps tota una industria al voltant de la edició impresa, la industria de la informació digital apareix com un nou camp per a l'edició i distribució d'informació (ABADAL, 2001).

•  L'edició o producció es realitza per mitjà de documents web i la utilització de serveis d'informació.

•  La distribució es facilita gràcies a eines que possibiliten l'accés i recuperació de la informació que pot ser per navegació o per interrogació.

Cal valorar com indica Lluís Codina diversos problemes que afecten a l'edició i distribució de continguts digitals. La informació a Internet es multiplica exponencialment, no és permanent i en general no està organitzada. La major part de la informació no passa un procés de revisió i per tant és imprescindible valorar el grau de credibilitat dels continguts que se'ns presenta.

•  El problema de l'accessibilitat. Hi ha una sèrie de riscos de desigualtats.

•  El problema de la selecció i avaluació. “En aquest context, la "cara" és que hi ha de tot i, la "creu", que això no ens permet trobar tot allò que necessitem.” (ABALDAL, 2002). Convé disposar d'uns criteris d'avaluació per tal de poder seleccionar i avaluar aquests productes digitals.

•  El problema de l'organització. Internet és un caos, és difícil intercanviar informació, tot són formats diferents.

•  La fragilitat del suport digital. Aquest és un problema derivat de la inmaterialitat. Els documents analògics no necessiten cap aparell per a ser llegits, en canvi, la informació digital requereix aparells intermediaris i una font d'energia per a poder ser llegits.

•  Problemes de desorientació i de desbordament cognitiu. Són elements molt relacionats amb el sistema d'hipertext propi dels documents web.

 

ELS DRETS D'AUTOR I PROPIETAT INTEL·LECTUAL

La protecció que ofereix la Llei de propietat Intel·lectual existent a l'estat Espanyol sembla que no s'ha adaptat totalment per a fer front a la facilitat de copiar i enganxar en el món digital. Internet ha fet tremolar els pilars on es sostenta la legislació de protecció de la propietat intel·lectual. Per altre banda el legítim dret dels autors a obtenir un benefici per la seva activitat creadora està sent objecte d'un debat molt interessant en els últims temps.

Les lleis de drets d'autor intenten trobar un equilibri entre els drets que donen als autors i el dret del públic a accedir i utilitzar aquestes obres.

Las creaciones artísticas y el derecho de autor(2007). Organización Mundial de la Propiedad Intelectual Colecion: Aprender del pasado para crear el futuro. http://www.mcu.es/principal/docs/MC/2008/PI2008/Guia_OMPI.pdf

 

 

web

Consulta a la web

 

 

 

 

 

Pupitre

Materials didàctics

 

 

 

 

 

 

 

El moviment Open Access

Es tracte d'un moviment d'autors que treballen en pro d'un accés obert dels resultat de l'activitat acadèmica i per una nova cultura de la distribució del coneixement. Proposen la necessiten d'obrir els continguts a l'accés lliure, no només per accedir a ell sinó també per a obtenir una autorització per utilitzar-lo en determinades condicions.

Sovint es confon l'accés lliure amb documents lliures de drets d'autor. Encara que puguem accedir a continguts gratuïts (per exemple, les notícies d'un diari digital), això no ens autoritza en absolut a apropiar-nos de la informació continguda en el web i molt menys a fer-ne un ús contrari a la legislació.

 

Accés obert: Disponibilitat d'un determinat contingut de forma gratuïta i pública a la Xarxa que permet la lectura, la descarrega, còpia, distribució, impressió, cerca o enllaç als text complets, sense barreres econòmiques, legals o tècniques. La única condició és mantenir la integritat dels textos i el reconeixement de la autoria al ser citats.

 

 

El moviment Copyleft

Es tracte d'un moviment que defineix la flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual. Es busca invertir les regles de la apropiació de la cultura i en l'anagrama es veu simbolitzat aquest fet ja que pretén posar el que està a la dreta (right) en les lleis de propietat intel·lectual al revés (left).

Perquè el Copyright remet al dret dels autors a restringir les còpies i usos de les obres i el Copyleft remet també a un altre dret, el dret dels usuaris, els lectors, la societat a fer ús de les mateixes obres.

 

copyright ----------------------------------------------------------------- copyleft

 

 

 

web

Consulta a la web

 

 

•  Derecho de autor y Copyright . Wikipedia http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_de_autor

 

•  Copyleft o copia permitida. Wikipedia http://es.wikipedia.org/wiki/Copyleft

 

Les llicencies de Creative Commons

Creative Commons s'han convertit des de la seva fundació l'any 2001 en el principal baluard en la promoció i extensió del ideari del Copyleft. El projecte ha creat una sèrie de llicències que permeten a l'autor establir els usos que permet i els que limita de les seves obres.

Qualsevol creació que tingui una llicencia de Creative Commons pot ser copiada i distribuïda lliurament sempre que quan s'utilitzi mantingui l'atribució a l'autoria original. Quan l'autor escull la llicència decideix a més a més sobre si es pot fer o no un ús comercial de la seva obra, si es pot modificar i si l'obra derivada ha de ser o no del mateix tipus de llicència que l'original.

 

http://cat.creativecommons.org

 

 

  Visualitza vídeo

 

 

 

 

 

informe Referències bibliogràfiques

ABADAL, Ernest (2001). Sistemas y servicios de información digital . Gijón: Trea.

ABADAL, Ernest (2002). La producció de continguts culturals: alguns problemes. Disponible a: http://www.uoc.edu/culturaxxi/cat/articles/abadal0602/abadal0602.html [10-06-08]

AGUIRRE ROMERO, Joaquin Ma. (2006). El futuro del libro. Características de la información y de los soportes digitales. Disponible a: http://www.wikilearning.com/articulo/el_futuro_del_libro-caracteristicas_de_la_informacion_y_de_los_soportes_digitales/17036-5 [10-06-08]

CODINA, Lluis (2000). El libro digital y la www. Madrid, Tauro Ediciones.

CODINA, Lluís (2001). “Sistemas de información. Las propiedades de la información digital”. El profesional de la información ISSN 1386-6710, Vol. 10, Nº 12, 2001 , pags. 18-25. Disponible a:http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2001/diciembre/5.pdf [10-06-08]

KEEFER, Alice (2004). “Les llicències d'ús dels recursos digitals”. Item , núm. 38, pp. 69-80.Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22623/39375 [Consulta: 10-06-2008]

LABASTIDA JUAN, Ignasi ; IGLESIAS REBOLLO , César (2006). Guía sobre gestión de derechos de autor y aceso abierto en bibliotecas, servicios de documentación y archivos. SEDIC. Disponible a: http://www.sedic.es/dchos_autor_normaweb.01.07.pdf [Consulta: 10-06-2008]

VIVES-GRÀCIA, Josep ( 2005 ) Guia bàsica de propietat intel·lectual per a biblioteques . Item : revista de biblioteconomia i documentació ( 38 ): pp. 103-152 . Disponible a: http://eprints.rclis.org/archive/00003669 [Consulta: 10-06-2008]

XALABARDER PLANTADA, Raquel (2006). Las licencias Creative Commons:¿una alternativa al copyright? . UOC Papers, núm 2. Disponible a: http://www.uoc.edu/uocpapers/2/dt/esp/xalabarder.pdf [Consulta: 10-06-2008]

enrere