1

Els serveis d'informació documental com les biblioteques han anat incorporant a les seves prestacions la capacitat necessària per a gestionar a la Web els processos que creen, emmagatzemen, tracten i presenten informació.

Apareixen a l'entorn Web npus sistemes de gestió de continguts. Estem parlant de nous serveis d'informació que generen un producte que és la creació d'una col·lecció de documents digitals a la qual s'accedeix per mitjà d'una interfície que permet la connexió de l'usuari amb el sistema.

Biblioteca electrònica, biblioteca digital i biblioteca virtual són termes que s'han anat rellevant a mesura que evolucionava la introducció de la tecnologia informàtica i de les telecomunicacions en l'àmbit de la biblioteca. Tot i no ser estrictament sinònims, tot sovint s'han usat per a designar projectes similars.

El problema existent en aquest moment és que s'utilitzen encara diferents termes per a designar la mateixa realitat però també s'utilitza el terme de biblioteca digital per a designar realitats diferents.

Les col·leccions digitals estan compostes d'objectes digitals que són definits com entitats d'un o més fitxers en format digital. És a dir, que tan pot ser un fitxer pdf que conté un article complet com un conjunt d'imatges amb les pàgines escanejades d'aquest mateix article en fitxers independents i la informació text que els agrupa.

Els objectes digitals poden ser creats a partir de la digitalització de documents analògics o bé poden haver “nascut ja digitals”, és a dir, que originalment ja s'hagin creat en algun format digital. Poden ser producte de l'activitat de la pròpia organització o poden ser adquirits a través de pagament o de forma gratuïta.

1. L'àmbit del Patrimoni documental. Es presenten col·leccions d'obres digitalitzades.

2. L'àmbit de biblioteques universitàries. Conviuen la col·lecció digital pròpia i l'externa.

3. L'àmbit de la literatura. Col·leccions d'obres completes normalment no subjectes a drets d'autors o versions digitalitzades

4. L'àmbit institucional. Col·leccions d'obres produïdes per la pròpia institució o institucions que promouen l'accés a col·leccions digitals.

Exemples destacats

Biblioteca Digital de Catalunya (BDC ) del CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya) http://www.cbuc.cat/cbuc/programes_i_serveis/bdc/qu_s

Conté tant informació electrònica contractada d'accés restringit com d'Informació electrònica pròpia / d'accés obert. Des del juliol de 2007 disposem dels següents dipòsits i bases de dades amb continguts propis d'accés obert a tothom.

TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) És un dipòsit cooperatiu que conté, en format digital, tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d'altres comunitats autònomes. http://www.tesisenxarxa.net/

RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert). Es un dipòsit cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes. http://www.raco.cat/

RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya). Es un dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigació de Catalunya. http://www.recercat.net/

MDC (Memòria Digital de Catalunya). És un dipòsit cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades de revistes catalanes antigues, fotografies, mapes, cartells, ex-libris, etc. relacionats amb Catalunya. http://mdc.cbuc.cat/

Base de dades de sumaris electrònics. Inclou les taules de continguts de bona part de les revistes subscrites per qualsevol de les institucions membres del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). http://sumaris.cbuc.es/

Els dipòsits digitals són un tipus de col·leccions digitals col·laboratives on es dipositen per diverses persones que formen part d'una institució o àmbit acadèmic objectes digitals o e-prints (còpies digitals) relacionats amb una mateixa àrea temàtica.

El moviment de creació de dipòsits institucionals està en una fase inicial de desenvolupament però cal destacar-ho com una evolució significativa de les col·leccions digitals. L'impuls més important ha vingut de la mà del moviment d'Accés Obert i del programari lliure que pretenen facilitar la disponibilitat a la Xarxa de publicacions científiques de manera gratuïta i sense restriccions.

Habitualment els dipòsits digitals s'utilitzen per a potenciar la recerca i la publicació pròpia, per gestionar les col·leccions digitals i per assegurar la seva preservació i incrementar el prestigi de la institució.

Els directoris es defineixen com un catàleg col·lectiu de recursos digitals. En realitat es proporciona accés recol·lectant (d'aquí el nom) les metadades dels diferents dipòsits on es troben realment els recursos. Són sistemes autònoms de cerca que recorren la Xarxa detectant de forma automàtica els recursos a partir de diferents paràmetres establerts.